Resultats de la cerca

Especialitzat en història de l’Església medieval, publicà History of the Inquisition of the Middle Age 1888, The Moriscos of Spain, Their Conversion and Expulsion 1901 i History of the Spanish Inquisition 1906, font important d’aquest tema

D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle  1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…

Deixeble de Sgambati i Martucci, es destacà amb l’òpera Lea 1909, amb operetes, música de cambra i romances per a veu i piano, entre les quals hi ha la seva cèlebre Serenata , que ha estat també adaptada per a violí i piano, orquestra, etc

Avantpassat epònim de la tribu de Leví, consagrada especialment al culte

Aprofità elements extrets del redescobriment del pop i del kitsch per l’alta cultura, amb finalitat crítica En La traición de Rita Hayworth 1968 i a Boquitas pintadas 1969, novelles de fulletó deliberadament cursis, retrata la petita classe mitjana, burgesa, malalta de cinema i de tango En El beso de la mujer araña 1976, que reflecteix la problemàtica del marxisme i de l’homosexualisme dintre el clos d’un penitenciari, ateny una profunditat rarament aconseguida ha estat portada al cinema per HBabenco Altres obres seves són Pubis angelical 1979 i Maldición eterna a quien lea estas…

Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com AMeillet, MRoques, JPRousselot i JGilliéron El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà 1945-46 i rector 1946-48 El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres, dedicades…