Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
legislador | legisladora
Dret
Que és titular de la potestat legislativa.
Tradicionalment inherent al monarca, la tasca de legislar correspon, a partir de l’aparició de l’estat de dret i de la divisió de poders, a les assemblees parlamentàries
Magne VI de Noruega
Història
Rei de Noruega (1263-80).
Fill i successor d’ Haakon IV L’any 1266 cedí a Escòcia les Hèbrides i l’illa de Man En 1274-76 començà una reforma legislativa i constitucional, i afavorí el comerç
Dracó
Història del dret
Legislador atenès.
Cap al 620 aC obtingué el càrrec de tesmòteta, que portava implícita la redacció del codi Intentà de frenar la conducta arbitrària dels jutges de l’oligarquia amb penes d’una severitat tal que li han donat celebritat, però no pogué modificar el sistema econòmic i social d’Atenes
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Edgard I de Wessex
Història
Rei de Wessex, Mèrcia i Northúmbria (957-959) i dels anglosaxons (959-975).
Successor del rei Edwy, fou el promotor d’una important reforma monàstica Dividí el país en comtats i fou un bon legislador Mantingué bones relacions amb Escòcia i garantí l’autonomia als danesos Fou succeït per Eduard II
Mānavadharmaśāstra
Recopilació versificada de màximes jurídiques, socials, religioses i morals.
És la font del dret hindú i, segons la tradició, constitueix una revelació de Brahma al seu fill Manú, progenitor de la humanitat i primer legislador Cal situar la seva redacció entre els s II aC i II dC
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
derogació
Dret
Abolició o modificació d’una llei per una altra de posterior.
Pot ésser expressa , quan així ho declara el legislador en la nova disposició, o tàcita , quan la nova llei és incompatible amb l’anterior En aquest darrer cas cal que entre ambdues disposicions hi hagi igualtat de matèria, identitat de destinataris i contradicció o incompatibilitat de finalitats La llei objecte de derogació conserva una supervivència especial gràcies al principi d’irretroactivitat qua actua a favor dels drets adquirits i dels actes acomplerts conforme a aquella
Numa Pompili
Història
Segon rei de Roma (715-673 aC).
Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina