Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
legitimitat
Sociologia
Autoritat generalment acceptada d’una persona o institució respecte d’una acció o de la presa d’una decisió per la seva part, que afecta la societat o un conjunt d’individus.
La legitimitat implica l’existència d’un consens suficient en l’assumpció d’aquesta autoritat i del seu poder perquè sigui acceptada o obeïda sense coacció Tanmateix, per exemple, un govern legítim per a uns pot ser també un govern illegítim o tirànic per a uns altres
vocat | vocada
delat | delada
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
Hans Blumenberg
Filosofia
Filòsof alemany.
Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster En la seva obra hom pot distingir tres períodes El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie ‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960 El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der Neuzeit ‘La legitimitat de…
transmissió de crèdits
Economia
Dret mercantil
Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.
El cedent respon de la legitimitat del crèdit, però no de la solvència del deutor En el cas de no ésser incorporat al document, el crèdit pot ésser transmès sense el consentiment del deutor
Comunió Tradicionalista
Denominació donada al partit carlí.
A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunió Catolicomonàrquica o per Comunió Tradicionalista, a mesura que el carlisme , a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica tradicionalisme
Carlos Jordán de Urríes y Pérez de Salanova
Cristianisme
Dret canònic
Cardenal i canonista aragonès, fill de Pedro Jordán de Urríes (mort a Barcelona el 1386), baró d’Ayerbe i majordom de Pere el Cerimoniós.
Al servei de Benet XIII, fou creat cardenal a Perpinyà el 1408 Tot i haver escrit un tractat en defensa de la legitimitat del papa Luna i d’haver-lo seguit pertot, el 1417 l’incità a renunciar, i l’any següent passà a l’obediència de Martí V
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi