Resultats de la cerca

Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869

Llicenciada en dret per la Universidad Complutense de Madrid Entre el 1977 i el 1978 fou la primera presidenta de Nuevas Generaciones d’Alianza Popular Senadora per AP entre el 1986 i el 1989, el 1988 fou elegida membre de la direcció d’Alianza Popular El 1989 fou diputada i vicepresidenta del grup popular, càrrec que ocupà fins el 1996 Del 1996 al 1999 fou ministra d’agricultura, pesca i alimentació del govern de José María Aznar, fins que en les eleccions europees del 1999 passà a ocupar un escó de diputada al Parlament Europeu De 1999 a 2004 fou vicepresidenta de la Comissió Europea i…

D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas

Retrat de RM Narváez, primer duc de València, VLópez, 1849 MSPV / GC Els anys posteriors a les grans commocions revolucionàries dels anys trenta, després de la caiguda d’Espartero l’any 1843, van obrir una llarga etapa de predomini del liberalisme moderat en la direcció de l’Estat espanyol El període comprès entre la definitiva presa del poder pels moderats el 1844 i el Bienni Progressista dels anys 1854-56 és conegut com la Dècada Moderada Aquesta etapa va estar dominada, políticament, per la figura del general Narváez, el representant més qualificat de la tendència hegemònica dins del…