Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Lucrezia d’Alagno
Història
Noble napolitana, amant d’Alfons el Magnànim, el qual la conegué l’any 1444.
Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell
Lucrècia Borja i González
Música
Soprano, coneguda pel nom de Lucrècia Bori.
Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen Interpretà Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, amb el mateix Richard Strauss, a Milà
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya d’origen neerlandès.
Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877
Perot Joan
Literatura
Poeta català de la cort del Magnànim.
Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, escriví, després del 1448, tres composicions, dues d’adreçades a la Mare de Déu i l’altra a Lucrezia d’Alagno, amistançada del rei És autor també d’una peça que forma part del cicle contra Bernat Fajadell
Carvajal
Literatura
Poeta de llengua castellana, de la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda
Felice Romani
Disseny i arts gràfiques
Llibretista italià.
Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme
Felice Romani
Música
Llibretista italià.
Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo…
Bonaventura Belart i Albinyana
Música
Tenor català.
Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani
Perot Joan
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim S’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat ↑ Fajadell Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera eclesiàstica Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu…