Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
psicosi maniacodepressiva
Tipus de mania en què l’exaltació eufòrica es presenta d’una manera inestable, amb fases de depressió i inquietud i amb una certa desmesura (generalment teatral) en l’expressió d’idees.
El pas d’una fase depressiva a la de signe contrari es dóna sovint sense solució de continuïtat
maniacodepressiu | maniacodepressiva
Que pateix d’aquesta psicosi.
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
ciclotímia
Psicologia
Tendència a l’oscil·lació de l’humor entre l’eufòria i la depressió.
Sol donar-se en els biotips pícnics, en persones sociables i amb sentit pràctic, que es comuniquen fàcilment amb el món Quan la ciclotímia s’extrema pot desembocar en la psicosi maniacodepressiva
amitriptilina
Amitripilina
©
Química
Substància estructural derivada del dibenzocicloheptadiè.
És obtinguda per deshidratació del producte resul tant de la reacció de Grignard de la dibenzosuberona Fusiona a 196ºC És emprada en medicina com a antidepressiu, en els estats de depressió endògena i en la fase depressiva de la psicosi maniacodepressiva
haloperidol
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 149°C.
És un antipsicòtic que pertany a la família de les butirofenones, d’acció similar a la clorpromazina, si bé, d’un efecte més perllongat És emprat en medicina en el tractament de l’esquizofrènia i en la fase maníaca de la psicosi maniacodepressiva
Emil Kraepelin
Psiquiatria
Psiquiatre alemany.
Introductor d’una nova classificació de les malalties mentals, descriví per primera vegada la dementia praecox i la psicosi maniacodepressiva Estudià especialment els efectes psíquics de l’alcohol i de la fatiga en els processos mentals El seu Lehrbuch der Psychiatrie 1883 orientà durant molts anys els estudis psiquiàtrics europeus
mania
Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
D’un caràcter cíclic, pot alternar amb fases depressives psicosi maniacodepressiva i pot revestir un doble caràcter de deliri megalomania, o mania de grandesa, i mania persecutòria o obsessiu cleptomania i arritmomania, o mania d'arrítmia Segons el grau d’intensitat de la mania hom parla d' hipomania , o mania menor, i d' hipermania , o mania molt intensa
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…