Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Club Gimnàstic Mataroní
Esport general
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat l’any 1930, creà la secció de natació per acollir bona part dels nedadors del Club Natació Mataró Organitzà torneigs com el Trofeu Dalmau-Oliveras de waterpolo i participà en competicions de natació com la Travessia del port de Barcelona També participà en la fundació de la Federació Catalana de Natació L’any 1932 la secció de natació es fusionà amb el Club Natació Mataró per crear el Centre de Natació Mataró
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
El tot esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports que es començà a publicar a Mataró el 1985.
Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme
Pere Bombardó Serra
Atletisme
Atleta especialitzat en salt d’alçada.
Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat
Centre Excursionista Laietània
Excursionisme
Club excursionista de Mataró.
Fundat el 1917 com a Grup Excursionista Layetana , el 1927 prengué la denominació de Centre Excursionista Laietània Realitzà excursions i travesses arreu del territori català L’any 1925 fundà la secció d’atletisme, que rebé el nom de Centre Atlètic Laietània Organitzà els campionats del Maresme d’atletisme i participà en el Campionat de Catalunya El 1935 es fusionà amb el Club Excursionista Mataroní, el Club Esquí Mataró i el Grup Excursionista de la Societat Iris per formar la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró , o UEC-Mataró El Centre Atlètic Laietània romangué…
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals…
música de Mataró
Música
Música desenvolupada a Mataró (Maresme).
No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…
Terenci Thos i Codina

Terenci Thos i Codina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers Com a diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als jocs florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou…
,
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina