Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
hanefita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Abū Ḥanīfa i dels membres que en formaren part.
Les doctrines de l’escola, elaborades a través de l’analogia metòdica i de l’aprovació basada en la rectitud de la solució, foren seguides pels abbàssides i pels aglàbides
Asclepíades de Prusa
Metge grec que exercí a Roma (~90 aC).
Creà l’escola atomística i d’ell derivà, per mitjà del seu deixeble Temisó, l’escola metòdica Defensà idees mecanicistes sobre les malalties, en oposició a les teories humorals dels seguidors d’Hipòcrates
Sorà d’Efes
Metge grec.
Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia
Salvador Magrinyà
Física
Història
Militar
Físic i militar.
Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions Publicà una Metódica instrucción de guías para las maniobras de infantería 1821
Tessali de Tral·les
Metge d’origen grec, establert a Roma.
Addicte a la nova escola metòdica de Temisó de Laodicea , n'acceptà la doctrina sobre els communia , però no els entengué com una concepció dogmàtica, sinó com a indicatius del canvi visible de la malaltia en el pacient, i indicà la necessitat d’alterar l’estat existent en un altre d’oposat
Étienne Pasquier
Filosofia
Historiografia
Jurisconsult, humanista i historiador francès.
Advocat del parlament de París, defensà la universitat contra els jesuïtes en el moment de la creació del Collège de Clarmont La seva obra, molt extensa, comprèn tractats de política Pourparler du prince , 1560 i de dret, una enciclopèdia metòdica, diversos reculls poètics i unes Lettres 1586, on reflecteix el seu ideari en un estil natural i elegant
gènere de vida
Geografia
Terme, introduït per Vidal de la Blache, amb què hom designa el conjunt d’activitats (caça, pesca, agricultura, etc) que un grup duu a terme per tal d’assegurar la seva existència.
Tot gènere de vida comprèn uns elements instruments d’utillatge i mètodes que Max Sorre assenyala com a tècniques, l’acció continuada i metòdica dels quals els ha convertits en costums i mitjançant els quals els grups humans, en una mesura més o menys gran, s’adapten al medi Noves tècniques, canvis socials, econòmics, culturals, etc, poden modificar ungènere de vida determinat
Francesc Puig
Cirurgià.
Exercí la professió a l’exèrcit Més tard fou professor i vicepresident del Collegi de Cirurgia de Barcelona Publicà una Osteología metódica 1768 i un Tratado teórico-práctico de las heridas de armas de fuego 1782 Anà a residir a Palma, on fundà el Collegi de Cirurgia de Palma Mallorca Hi publicà un Plan para perfeccionar los estudios de cirugía 1790
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
Yajur-veda
Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina