Resultats de la cerca

Poden ésser descoberts, coberts blindats contra metralla i impactes directes de canó de calibre mitjà o petit

Destinat principalment a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat, les seves característiques bàsiques se centren en la mobilitat, el blindatge i la potència de foc La mobilitat, que possibilita al tanc l’operació en terrenys molt accidentats, ve determinada per la potència del seu motor entre 800 i 1500 CV, la seva autonomia fins a 600 km, i pels sistemes de tracció i de suspensió hidropneumàtica que li permeten de superar rases de 3 m i obstacles d’1 m d’alçada, pujar pendents d’un desnivell que pot arribar a un 60% i travessar cabals d’aigua de 4 o 5 m de fondària si va equipat…

Algunes de les més conegudes són els revòlvers i pistoles, fusells i carrabines, metralladores lleugeres, fusells d’assalt, o metralladores de petit calibre

Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, el Panell d’Experts Governamentals sobre Armes Lleugeres de les Nacions Unides establí que formaven part d’aquesta categoria el llistat de productes següent revòlvers i pistoles, rifles i carrabines, metralladores lleugeres, metralladores de calibre petit i rifles d’assalt

L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…

És semblant al portaavions però de dimensions més reduïdes i sense pista inclinada, armat amb canons i metralladores i, eventualment, amb llançamíssils

Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de…

És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies

Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, les Nacions Unides establiren que formaven part d’aquesta categoria les metralladores pesants, els llançagranades, els canons antiaeris portàtils, els canons anticarro, els llançadors portàtils, els míssils contracarro i els sistemes de coets

Els carregadors poden tenir forma cilíndrica, com els de tambor, o de caixa aplanada, com els de petaca, tots ells incorporats a la culata Un altre tipus és el de cinta o de banda, usat especialment per a armes pesants de gran cadència de tir, com les metralladores