Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
mil·limètric | mil·limètrica
Graduat en mil·límetres.
mil·limetrat | mil·limetrada
Distribuït en mil·límetres.
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
planetesimal
Astronomia
Cos que formà part del disc d’acreció que donà lloc al sistema solar.
Les dimensions, força variables, anaven d’alguns millímetres a alguns quilòmetres
acrotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes, integrat per individus sense segments abdominals, que viuen sempre fixats per la regió preoral.
Tenen els sexes separats, i els mascles, degenerats i de pocs millímetres, viuen sobre les femelles
nònius
Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en millímetres de l’…
rodet
Tecnologia
Peça cilíndrica, cònica o, en general, de revolució, per exemple en forma de bota, d’una gran duresa i una gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats, precisament, de rodets.
Els rodets cilíndrics de diàmetre no superior a 5 millímetres i d’una llargada almenys dues vegades i mitja el diàmetre són anomenats específicament agulles
tentaculit
Paleontologia
Organisme marí, exclusivament paleozoic (siluricodevonià), del qual hom desconeix la situació dins la sistemàtica zoològica.
Té una forma cònica, amb anells o solcs que, en alguns casos, fa pensar en cargols allargats La mida oscilla entre uns quants millímetres i uns pocs centímetres
mallatge
Indústria tèxtil
Classificació de les xarxes segons les dimensions de llurs malles.
Pot ésser expressat de tres maneres pel nombre de malles que entren en un pam, pel nombre de nusos que entren en la mateixa longitud o bé pels millímetres que té una malla estirada
metxa de Bickford
Militar
Metxa lenta, de seguretat, composta d’un fil de pólvora envoltat d’una cinta embreada i d’una capa de gutaperxa.
Té uns cinc millímetres de diàmetre i una velocitat de combustió d’un centímetre per minut aproximadament Sovint és emprada en pedreres i en mines i per a inflamar encebs de ginys de guerra