Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nefró
Anatomia animal
Unitat anatomicofuncional del ronyó.
És una mena de tub d’uns 50 mm de longitud, l’extrem superior del qual és tancat i invaginat per un cabdell de capillars que formen el glomèrul La part inferior o tubular desemboca en el tub collector
citratúria
Medicina
Presència de citrats a l’orina.
Les sals d’àcid cítric passen del plasma sanguini a l’interior de la nefrona pel filtrat glomerular i la seva reabsorció depèn de l’equilibri àcid-bàsic regulat per la funció renal En condicions normals, aproximadament el 90% de les sals d’àcid cítric filtrades són reabsorbides
endotelina
Medicina
Família de pèptids amb acció vasoconstrictora a la zona renal.
Les endotelines són secretades principalment per les cèllules endotelials Actuen a través d’uns receptors específics presents a les cèllules de la nefrona i a l’endoteli dels vasos sanguinis d’aquesta que, en ésser estimulats, provoquen una vasoconstricció que disminueix el flux sanguini renal i, per tant, disminueix la diüresi
nefrotoxicitat
Medicina
Activitat d’algunes substàncies que, en quantitats petites i en funció de la seva composició química, poden provocar lesions o malalties renals.
Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi
hipermineralocorticisme
Medicina
Excés de secreció d’hormones mineralocorticoides a la zona de l’escorça suprarenal.
L’hormona mineralocorticoide predominant és l’aldosterona, i la seva acció de promoure la reabsorció de sodi a la nefrona provoca hipopotassèmia i hipertensió arterial Secundàriament a la hipopotassèmia es desenvolupa una astènia muscular profunda que, en graus extrems, pot arribar a parèsies i fins i tot provocar tetània Quan l’etiologia és un tumor secretor o una hiperplàsia de l’escorça suprarenal l’únic tractament definitiu és la cirurgia Algunes malalties que cursen amb pèrdua d’aigua o sodèmia baixa indueixen el sistema regulador hormonal i nerviós a estimular l’estalvi d’…
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’…
oncocitoma
Medicina
Neoplàsia benigna originada a l’epiteli del túbul contornejat proximal de la nefrona.
Està configurada per cèllules grans i poligonals amb un citoplasma que conté un gran nombre de mitocondris La seva incidència no arriba al 5% de tots els tumors renals És impossible el seu diagnòstic de certesa mitjançant tècniques d’imatge i es requereix una biòpsia per a determinar la naturalesa d’aquests tumors
Característiques generals dels amfibis
Concepte d’amfibi Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre La vida a terra ferma requereix una llarga sèrie d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions de l’esquelet per a suportar el pes del cos, com l’aparició dels membres quiridis, articulats i aptes per a la locomoció i, fins i tot, en algunes espècies, per al salt, com en la reineta comuna Hyla meridionalis de la fotografia Javier Andrada Els amfibis són els primers vertebrats que han reeixit a sortir de l’aigua, almenys parcialment En algun…
Característiques generals dels mamífers
Concepte de mamífer Un dels trets més característics que participen en la definició de mamífer és la capacitat que tenen d’alletar les seves cries durant les primeres fases de la vida extraembrionària La fotografia ens mostra una femella de liró gris Glis glis amb els seus petits Joaquim Reberter La definició de mamífer és fàcil d’establir quan es consideren exclusivament les formes vivents No s’esdevé el mateix quan es consideren les nombroses formes fòssils que testimonien un trànsit progressiu des dels rèptils fins als mamífers Aquest pas és tan gradual que, realment, es fa difícil,…