Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
noc
Tecnologia
Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia.
Els nocs, que poden anar proveïts de sistemes de calefacció i d’agitació, solen ésser rectangulars, d’una superfície entre 4 i 8 m 2 i d’una profunditat entre 2 i 3 m, i generalment són disposats en sèrie Antigament rebia el nom de nau
noc
Indústria tèxtil
Antigament, lloc a la riba d’un riu on aprofitant la força hidràulica hom feia moure un batan de maces; també era conegut per molí draper
.
Noc d’en Cols
Cingle basàltic del municipi d’Olot (Garrotxa), prop del mas de les Cols, a l’esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat.
Hi brolla una abundant deu d’aigua
tropacocaïna
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, inodores, solubles en l’aigua.
És un anestèsic local, no tan tòxic com la cocaïna, emprat en oculística i en petites intervencions quirúrgiques locals
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
Eduard Georgievič Bagrickij
Literatura
Pseudònim amb què és conegut el poeta soviètic rus Eduard Georgievič Dz’ubin.
Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns
Nodar Dumbadze
Literatura
Escriptor georgià en llengua russa.
Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges