Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
punt nodal
Física
Cadascun dels dos punts d’un sistema òptic, situat sobre el seu eix òptic, en els quals l’augment angular val 1.
És a dir, que un raig que incideix en el punt nodal objecte dóna lloc a un raig parallel que procedeix del punt nodal imatge
bradicàrdia nodal
Patologia humana
Bradicàrdia produïda per un ritme nodal.
Aquest ritme, que apareix quan falla el sinusal, oscilla entre 30 i 40 pulsacions per minut a vegades encara pot ésser més intens amb possibilitat de provocar transtorns hemodinàmics greus
centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
angle de l’objectiu
Cinematografia
Fotografia
Amplitud de l’espai abastat per l’objectiu, susceptible de formar una imatge circular nítida sobre la placa.
La mesura de l’angle és donada per les línies que, partint dels dos extrems del diàmetre de la imatge nítida, s’entrecreuen en el punt nodal
extrasístole
Patologia humana
Contracció prematura del cor deguda a l’acció d’algun factor sobre el sistema cardíac de conducció que inicia prematurament un impuls.
Pot ocórrer en presència o absència d’una malaltia orgànica del cor pot ésser d’origen reflex, com a resposta a un estímul de qualsevol part del cos, o d’origen pròpiament cardíac Si s’origina a l’aurícula és anomenada extrasístole auricular si ho és al ventricle, extrasístole ventricular , i si s’origina al nòdul auriculoventricular, extrasístole nodal L’extrasístole és el tipus d'arrítmia cardíaca més freqüent
Diego Ramírez de Arellano
Cosmògraf i navegant castellà.
Estudià a Madrid i a Sevilla El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos descobert dos anys abans, del qual determinà la latitud En tornar fou nomenat 1620 pilot major Escriví el 1621 una obra tècnica de la navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al S de la Terra del Foc
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el teixit…
angles d’Euler
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central automàtica com a…