Resultats de la cerca

Defensa format al CP Voltregà, club en què desenvolupà la seva carrera esportiva Amb l’Inriva, l’equip filial del club, fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i amb el primer equip guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes del Rei 1969, 1974 Es retirà el 1976

Membre del Club Penya d’Escacs Gramanet, té el títol de Mestre Internacional Guanyà un Campionat d’Espanya 1990, dos Campionats de Catalunya 1990, 1996 i tres subcampionats de Catalunya 1986, 1989, 1995

Corregué curses de velocitat i resistència Disputà el VII GP d’Espanya–XIII Internacional de Barcelona en la modalitat de 125 cc al Circuit de Montjuïc 1957 Fou segon en la I Carrera de Velomotores en categoria 50 cc i 70 cc del Biela Club Manresa 1958 Disputà quatre edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1956-59

Atleta del CA Martinenc, fou campió de Catalunya 1942 i subcampió d’Espanya 1943 dels 3000 m El 1942 accedí al primer lloc del rànquing espanyol d’aquesta mateixa prova El 1941 fou campió d’Espanya de cros per equips

Formada en el Club Atlètic Vic, fou dos cops campiona d’Espanya de cros per equips 1987, 1990 i recordista catalana dels 3000 m en pista coberta 1989 El 1992 participà en el Mundial de relleus i el 1996 es proclamà campiona de Catalunya de 10 km en ruta

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966, 1975, 1976 Amb…

Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos 1912-1956…

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona

Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català