Resultats de la cerca

Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza 687-710

Els animals cavernícoles ocasionals no estan estrictament confinats a les cavitats subterrànies ni tan sols hi són freqüents Com ho indica el seu nom, hi apareixen ocasionalment

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust

Era formada per vuitanta instrumentistes i actuà a diverses ciutats catalanes Manresa, Tarragona, Tortosa, etc, i al Palau de la Música Catalana, de Barcelona Dedicà especial atenció a la música catalana Amb intervals d’inactivitat, actuà fins l’any 1942 Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs

Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic

Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània

Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la manca d’informació sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en cavitats subterrànies

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara Sant Ramon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres

Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol

Professor de teoria de l’art a la Universitat de Barcelona, ha collaborat en diferents catàlegs i llibres d’art contemporani Ha estat membre de l’equip de redacció de la revista Tranversal 1996-2002 És coeditor de la revista Roulotte i collaborador en diaris i revistes d’art com ara Exit express i Artforum International Ha estat comissari de les exposicions “Arquitectures per a l’esdeveniment” 2002, “Stand by” 2003, “Corner” 2004-05, “Post-it city Ciutats ocasionals” 2008 i “Para Bellum 12 mm” 2010 Ha estat director del programa d’intercanvis internacionals entre Barcelona i…