Resultats de la cerca

Hom el subdivideix en tres subgrups melanesi, polinesi i micronesi

El nivell o pis hadal correspon a les profunditats superiors a 6 000 m

És emprada per a fer mapamundis, especialment quan hom pot negligir la discontinuïtat que es produeix en les zones oceàniques Fou ideada per Paul Goode el 1923

D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta

Hom els suposa immòbils i, atès que les plaques oceàniques es desplacen, hom pot observar alineacions de volcans produïts per un únic punt calent p ex, a les Hawaii

A les diferents conques oceàniques, a prop de l’equador i lleugerament desplaçats cap al N, es poden observar dos corrents que van d’E a W, el corrent equatorial nord i el corrent equatorial sud

Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques

És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…