Resultats de la cerca

Defensa, disputà alguns partits amb el FC Barcelona el 1904 i jugà en l’estrena oficiosa de la selecció catalana el 30 de maig de 1904, al camp de l’Hospital Clínic, en un partit d’homenatge que l’Associació de Clubs oferí al RCD Espanyol

Ala punta que destacà al Club Futbol Sala Aiguafreda La temporada 1986-87 fitxà pel Futbol Club Barcelona, any que es refundà aquesta secció del club blaugrana Guanyà la Copa del Rei 1988, 1989 i la Recopa d’Europa contra l’AC Roma 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Fou el capità de l’equip al final de la dècada dels vuitanta i inici dels noranta

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació

Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

S’inicià com a professional al Club Nàutic Castelldefels i guanyà dos títols de primera divisió catalana 1983, 1984 La temporada 1986-87 jugà amb la Unió Esportiva la Palma i des del 1988 amb el Futbol Club Barcelona, on jugà fins al començament dels anys noranta Gua-nyà una Copa del Rei 1989 i una Recopa d’Europa 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Jugà en una trentena d’ocasions amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona d’Espanya el 1983 Fou el seleccionador català al començament dels anys noranta

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…

Començà a jugar en el Club Turó el 1939, d’on passà a la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol 1942-63 Amb l’Espanyol, on jugava de davanter, guanyà catorze Campionats de Catalunya, onze d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954-57, 1961, 1962 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953, que en aquella època era la Copa d’Europa oficiosa El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera en el Campionat del Món Jugà 113 partits amb la selecció i assolí tres Campionats del Món 1951, 1954, 1955 i quatre d’Europa els tres primers…

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…

El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…