Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
procinètic
Medicina
Dit del fàrmac que afavoreix la progressió del bol alimentari pel tub digestiu en incrementar-ne la motilitat i/o en millorar la coordinació del peristaltisme dels diversos segments del tub.
El perfil farmacològic de les substàncies procinètiques és molt divers i inclou agonistes colinèrgics, benzamides, antidopaminèrgics, anàlegs de la somatostatina i antagonistes opiacis
antitussigen
Farmàcia
Agent que té la propietat de calmar la tos.
Els antitussígens emprats en medicina poden ésser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfà, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…
naloxona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic derivat de l’oximorfoma; es presenta en forma de cristalls que es fonen a 184°C.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs pels receptors encefalínics Antagonitza la depressió respiratòria induïda pels narcòtics tant naturals com sintètics, per la pentazocina i pel propoxifè Hom l’administra repetidament ja que la durada de la seva acció és breu És emprada sobretot en el tractament de la sobredosificació per derivats opiacis
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
Condemna a una farmacèutica nord-americana per afavorir la drogodependència
Un tribunal d’Oklahoma condemna la companyia farmacèutica Johnson & Johnson a pagar una multa de més de 572 milions de dòlars El jutge considera que la multinacional va incórrer en pràctiques enganyoses per promoure la venda d’analgèsics a base d’opiacis que van afavorir l’addicció de milers de persones S’estimen les morts per aquesta causa en unes 6000 en les darreres dècades El juliol del 2018 J&J va haver d’indemnitzar amb 4690 milions de dòlars 22 dones que havien denunciat que l'ús de pólvores de talc de la marca els havia provocat càncer d'ovaris El setembre de 2019…
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
Linda Watkins
Medicina
Bioquímica i fisiòloga nord-americana.
Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de dolor són contraproduents els tractaments…
naltrexona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic congènere de la naloxona, emprat en forma de clorhidrat.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs, amb una acció antagonista en tots els receptors opioides mu, kappa, delta i sigma, fonamentalment, de manera que bloca l’acció d’agonistes sobre aquests receptors, però no té capacitat per a activar-los Hom l’utilitza en el procés de deshabituació dels heroïnòmans, ja que sota l’acció d’aquest fàrmac els receptors opioides no responen ni als opioides endògens encefalines, endorfines i dinorfines ni als administrats exògenament com l’heroïna A les dosis utilitzades terapèuticament, la naltrexona redueix notablement la capacitat de resposta dels…