Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
otologia
Medicina
Part de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de l’orella.
Gaspard Itard
Metge provençal.
Escriví el primer tractat important d’otologia, Traité des maladies de l’oreille et de l’audition 1821 Féu també encertades observacions sobre l’eunucoïdisme, i ha estat considerat un dels fundadors de l’endocrinologia
otòleg | otòloga
Rafael Bartual i Vicens
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972
Ricard Botey i Ducoing
Medicina
Metge.
Fou un dels iniciadors de l’otorrinolaringologia a Catalunya i fundador dels Archivos internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vías respiratorias y digestivas 1890 És autor de Higiene, desarrollo y conservación de la voz 1885 tercera edició, 1915 i de Tratado de otorrinolaringología 1902 Entre d’altres fou president de la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i de l’Associació Hispanoamericana d‘Otorrinolaringologia i soci fundador de la Société Française d’otorrinoalringologia
Lluís Suñé i Molist

Lluís Suñe i Molist
© Fototeca.cat
Metge.
Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1874 Fou el primer a exercir l’otorrinolaringologia a Barcelona Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1888-91 i la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i fou fundador de l’Asociación Española de la mateixa especialitat, així com de les revistes Gaceta Médica de Cataluña , La Higiene para Todos i Revista de Laringología, Otología y Rinología Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou secretari del 1887 al 1914
Robert Bárány
Medicina
Metge austríac, professor d’otologia a Viena (1909).
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina 1914 Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus 1915 passà a Suècia, on fou professor a Uppsala 1917, i es naturalitzà suec Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric prova de Bárány