Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Pau Minguet i Irol
Música
Tractadista de la música, gravador i editor català.
Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…
Francesc Balaguer i Primo
Agronomia
Enginyer agrònom.
Ocupà càrrecs administratius i collaborà en diverses publicacions de Madrid Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos 1873, Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas 1874 i Las industrias agrícolas 1879
Bernardo José Alderete
Història
Erudit castellà.
Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614
Josep Lluís Ventura Farré
Judo
Judoka.
Cinturó negre primer dan, és mestre de judo Competí representant el Judo Club Barcelona i es proclamà campió d’Espanya juvenil 1965 S’adjudicà la setena edició del Trofeu Miyen 1963 Formà part de la selecció estatal Fou autor del llibre El judo, jiu-jitsu, karate y otras artes marciales 1968
Josep Arañó
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona 1851 Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres 1851 i de París 1855 Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases
Josep Dalmau
Història del dret
Jurisconsult.
Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615
Antonio Ferres
Literatura
Escriptor castellà.
El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una denúncia, per bé…
Joan Vila i Blanco
Literatura catalana
Escriptor.
Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local
Salvador Salazar Arrué
Literatura
Escriptor salvadorenc conegut també pel pseudònim de Salarrué.
Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total
Joan de Cabriada
Metge.
Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina