Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
aguará-châ’î
Mastologia
Carnívor de la família dels cànids, semblant a la guineu, d’uns 60 cm de llargada, amb la cua llarga i el pelatge suau, de color predominantment gris.
Habita les pampes i llocs pantanosos de l’Amèrica del Sud
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
ranàtrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cos molt llarg, estret i cilíndric, que habiten als llocs empantanats, on respiren mitjançant un sifó respiratori llarg i prim.
Neden molt bé Destaca el gènere Renatra , amb Rlinearis , el teixidor, en perill d’extinció a causa de la desaparició dels llocs pantanosos
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…
caràdrids
Ornitologia
Família de caradriformes, integrada per ocells limícoles de dimensions mitjanes, amb les potes llargues i primes; el dit posterior manca o és rudimentari, i tenen el bec curt, recte i punxegut.
Són de colors, en general, poc vistosos són bons nedadors i habiten a les costes marines i llocs pantanosos Els seus representants són estesos per tot el món
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates
hipopòtam
Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
polla pintada
Polla pintada
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 23 cm, que té les parts superiors de color bru oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques.
És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits o pantanosos de tota l’Europa continental—llevat de la península Ibèrica i el nord d’Escandinàvia—, a la Sibèria occidental i al nord-est de l’Índia És hivernant a la Catalunya continental
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos