Resultats de la cerca

Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que,…

La força necessària per a l’enclavament de la cabina és obtinguda del seu mateix pes

Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició

Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…

Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…

Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’…

Membre del Club Aeromodelisme Barcelona, guanyà la medalla d’or en girocòpters i la de bronze en paracaigudes a l’Obert Internacional – Copa de Catalunya de Modelisme Espacial, puntuable per a la Copa del Món del 2006 Participà en diverses competicions d’àmbit internacional, entre les quals destacà el tercer lloc en paracaigudes a la Ljubljana Cup 2004 Forma part de la selecció espanyola

Formà part de diversos clubs d’aeromodelisme juntament amb Neus Missé Al final de la dècada de 1980 fundà el Club Aeromodelisme Barcelona Aconseguí nombrosos premis en competicions internacionals d’aeromodelisme espacial, en modalitats com durada amb paracaigudes, planatge, banderola i autogir Fou tercer en el Campionat d’Europa de recuperació de paracaigudes 2005 i feu actuacions destacades a l’Obert Internacional de Catalunya Ha estat cap d’equip de la selecció estatal, jutge de la Federació Aèria Catalana, membre de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola i…

Escampades sobre una àrea extensa, gràcies al paracaigudes de què van proveïdes en multipliquen l’abast destructiu