Resultats de la cerca

Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…

Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició

Fundat a l’octubre del 1985 i conegut des del 1994 també com Skydive Empuriabrava, és considerat un dels tres millors centres de paracaigudisme del món El primer any s’hi realitzaren 25000 salts i el 2003 fou el primer centre del món a assolir la xifra del milió de salts Introduí nous sistemes d’ensenyament de caiguda lliure i fou pioner en el desenvolupament de les disciplines artístiques, com l’estil lliure, l’skysurf i el freefly Ha organitzat nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món…

Fou constituït com a secció de paracaigudisme de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell l’any 1976, tot i que els seus socis començaren a practicar paracaigudisme el 1974 Ha organitzat diversos Campionats de Catalunya Arribà a tenir 110 socis i a fer 6000 salts anuals Habitualment, els salts es fan a l’aeròdrom de Manresa

Des de la seva fundació 1986 ha collaborat en l’organització de diverses competicions estatals i internacionals disputades a l’aeròdrom d’Empuriabrava Entre les més destacades hi ha nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998, 2002 de diferents especialitats de paracaigudisme El 2008 s’encarregà de l’organització de l’Easter Boogie Internacional

Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…

Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes

Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’…

El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió

L’aeròdrom s’ha convertit en un referent del paracaigudisme mundial i hom hi organitza tot tipus de campionats Es troba a nivell del mar, té dues pistes asfaltades, 17/35 de 498 x 21 m, 14 hangars i les installacions adients per a les activitats desenvolupades Codi OACI LEAP