Resultats de la cerca

En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La compilació de…

Per raó de dot, parafernals i altres béns atorgats al marit, sota fe notarial, amb estimació que causi venda o amb l’obligació de tornar-los, així com per les donacions, ofertes pels mateixos marits, dins els límits legals conm a augment del dot

La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació

Dones vora el pont de Martorell, MRSánchez, sd MP / RM L’edat moderna va ser una època de regressió quant a la condició de les dones Continuaren en vigor les tradicions d’origen medieval que les mantenien en posicions d’inferioritat, però sense conservar els beneficis que llavors gaudien en l’àmbit jurídic, laboral, etc Durant la segona meitat del segle XVIII les transformacions polítiques i socials derivades de la Illustració els obriren tímidament algunes portes, però en realitat la vida de les dones catalanes canvià poc, i continuà perpetuant-se una situació de forta subordinació respecte…

En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…