Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
tambor parlant
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, originari de l’oest d’Àfrica, constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, i que emet sons que recorden els d’una llengua tonal.
Es toca, subjectat sota el braç, amb una baqueta corbada mentre s’exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l’afinació
rellotge parlant
Tecnologia
Rellotge que diu l’hora amb una veu de generació sintètica o enregistrada prèviament en cinta magnètica.
L’exemple més característic és el servei telefònic de l’hora També existeixen rellotges de taula i de polsera que expressen l’hora en prémer un botó
mode indicatiu
Gramàtica
Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives (afirmatives o negatives) i interrogatives.
És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents
mode
Gramàtica
Accident o morfema verbal —alhora amb els de persona, temps i veu— que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna frase a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu.
El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada de proposicions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l’actitud del parlant envers allò que diu Aquestes oracions simplement declaratives són, en sentit estricte, no modals o no marcades pel que fa al mode Però, existint la possibilitat, en unes llengües determinades, de construir oracions marcades per l’actitud del parlant sobre allò que diu, hom sol considerar les oracions no marcades com si fossin dotades també d’un mode El de les oracions no marcades és l'indicatiu el de les…
llengua d’identificació
Lingüística i sociolingüística
Llengua amb què s’identifica un parlant.
Habitualment respon a la pregunta de ""Quina és la seva llengua'' Se situa en l’ordre de les representacions lingüístiques
extorquir
Exigir, imposar, parlant de contribucions, multes, etc.
oral
Que es diu parlant, no per escrit.
llengua habitual
Lingüística i sociolingüística
Llengua que el parlant considera que utilitza habitualment.
Se situa en l’ordre dels usos lingüístics
morè | morena
Bru, especialment parlant del color de la pell.