Resultats de la cerca

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol…

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Format al Futbol Club Barcelona, jugà entre els anys 1923 i 1934 Disputà 50 partits i guanyà una Lliga 1929, tres Copes d’Espanya 1925, 1926, 1929 i nou Copes de Catalunya 1924-32

Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota