Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
penó
penó romànic de sant Ot
© Fototeca.cat
Història
Bandera o estendard petit que era usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment, etc.
penó
Història
Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.
A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja
Penó de la Conquesta
Història
Mena d’estendard format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I (1238) en caràcters aràbics en negre.
Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat després del Temple el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
Les despulles dels reis de la casa de Barcelona es traslladen a Poblet en una gran cerimònia
Gran cerimònia de trasllat de Tarragona a Poblet de les despulles dels reis de la casa de Barcelona, presidida pel penó de la Conquesta i l’espasa de Jaume I i l’assistència d’autoritats oficials de tot l’Estat
ric home
Història
Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina