Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
pica
Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit.
pica-pica
Pica-pica
silversprings (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les esterculiàcies, de fins a 30 m d’alt, de fulles palmatilobulades, d’un verd brillant i llargament peciolades, de flors sense corol·la, però amb el calze campanulat i vermell, i de fruits secs dehiscents.
Nadiu d’Austràlia, és plantat en parcs i jardins
pica-pica
Àpat que consisteix en menges variades que es presenten en racions petites i que hom va prenent a voluntat sense un ordre establert.
pica
Pica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça en forma de vara cilíndrica que es fixa a la base de la caixa harmònica d’alguns instruments d’arc de gran volum per recolzar-los a terra mentre es toquen.
La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba
pica
Pica baptismal encastada en un arc de mig punt a l’església de Sant Llorenç de Morunys
Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de pedra, terrissa, etc, amb una concavitat destinada a rebre o a contenir aigua o qualsevol altre líquid i que, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc, serveix per a rentar o amarar alguna cosa, abeurar-hi animals, banyar-s’hi, etc.
pica
Física
Disseny i arts gràfiques
Unitat de mesura tipogràfica del sistema angloamericà, dividida en dotze punts, equivalent a 4,233 mm; és anomenada també cícero pica
.
pica
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers placentaris de l’ordre dels lagomorfs (Ochotona sp), de la grandària d’una rata, diürns, colonials i que viuen a l’Àsia i a la part occidental de l’Amèrica del Nord.
pica
Patologia humana
Perversió del gust i de la gana, observada en l’histerisme, en la clorosi i en l’embaràs, en la qual hom té tendència a menjar substàncies no comestibles.