Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
pizzicato
Música
En una partitura, indicació que el passatge afectat ha d’ésser interpretat, en els instruments de cordes fregades, amb notes pinçades amb els dits.
slap bass
Música
Efecte produït al contrabaix per mitjà d’una variant de pizzicato, la qual consisteix a exagerar l’acció de tensar la corda, de manera que en alliberar-la aquesta percudeixi el batedor.
Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
puntejat
Música
Tècnica d’execució pròpia dels instruments de corda pinçada que consisteix a polsar individualment les cordes de l’instrument, amb la punta dels dits de la mà o amb l’ajut d’un plectre.
La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato
piano preparat
Música
Tècnica no convencional d’utilització del piano, emprada per alguns compositors del segle XX, que comporta una preparació de l’instrument prèvia a la interpretació.
Aquesta preparació consisteix normalment en la collocació d’objectes estranys de diversos materials en contacte amb les cordes per tal de modificar-ne el timbre i, eventualment, també l’afinació Per extensió, inclou així mateix la manipulació directa de les cordes per l’intèrpret, sigui en forma de pizzicato o de glissando o bé per mitjà d’algun estri que faci la funció de baqueta o de plectre Amb el nom de prepared piano , fou utilitzat diverses vegades per John Cage des del 1940, recollint les experimentacions pioneres de Henry Cowell, que l’anomenava ’piano de percussió' El procediment ha…
Oscar Pettiford
Música
Compositor, contrabaixista i violoncel·lista nord-americà.
Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà una big-band i…
Pops Foster
Música
Nom amb què és conegut el contrabaixista nord-americà George Murphy.
El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow Durant els primers anys de la dècada dels seixanta collaborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els New Orleans…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la…
Miguel Romero Esteo
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra…