Resultats de la cerca

Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat Fou president de Lo Rat-Penat 1927-28

Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació catalana amb l’…

A Espanya puja al poder el govern conservador "regeneracionista" de Silvela-Polavieja, amb el català Manuel Duran i Bas al ministeri de Gràcia i Justícia

Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment del Treball…

Creació a Barcelona, arran de la desfeta colonial espanyola, de la junta regionalista d’adhesions al programa del general Camilo García Polavieja y del Castillo

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-…

Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de collaboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou El 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista

Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador fidelitat al principi d’autoritat En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt Les principals figures foren J Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa

Lluità a la tercera guerra Carlina, i es destacà, amb el grau de coronel, a la de les Filipines Fou ascendit a general 1896 Tornà a la península Ibèrica, juntament amb el general Polavieja, i passà aleshores a Cuba Posteriorment fou governador civil de Barcelona, fins el 1902, governador militar de València 1902-03 i de Melilla 1909-10, capità general de Catalunya 1917 i dos cops ministre de la guerra 1917 i 1918

Organitzador i president de la Lliga de Defensa Comercial i Industrial, a través de la qual arribà a l’actuació política el 1898 Després de signar el manifest de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja i el missatge posterior a la Reina Regent al novembre del 1898, encapçalà el moviment del Tancament de Caixes contra la llei de Fernández Villaverde del juny del 1899 Posteriorment participà en les reunions fundacionals de la Lliga Regionalista del 1901 i fou un dels components de la candidatura dels quatre presidents que triomfà a Barcelona