Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
polzada
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/36 de la iarda o 1/12 del peu.
Hom la representa per in i equival a 25, 4mm Per a superfícies i volums són emprades, respectivament, la polzada quadrada 6,451 cm 2 i la polzada cúbica 16,387 cm 3
polzada
Física
Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats.
Correspon aproximadament a l’amplada del polze
polzada
Física
Antiga mesura catalana de longitud que valia 1/12 del peu, o sia 21,61 mm al Principat i 25,1 mm al País Valencià.
punt per polzada
Fotografia
Mesura de resolució en fotografia digital.
S'expressa amb la sigla PPP, o també DPI dot per inch
resolució
Fotografia
En fotografia digital, quantitat de pícsels per unitat de longitud, que sol ésser la polzada.
Es mesura enpunts per polzada PPP No afecta l’aspecte de la imatge quan s’observa en la pantalla del monitor, però sí quan s’imprimeix, ja que determina la mida màxima amb què es podrà imprimir
enregistrament d’àudio digital longitudinal
Electrònica i informàtica
Sistema professional d’àudio digital per a l’enregistrament i la lectura en cinta magnètica.
La família d’equips que segueixen aquest format permeten de fer l’enregistrament en un nombre de pistes que va de les vuit, en una cinta magnètica d’¼ de polzada, o les 24, en una cinta de ½ polzada DASH I, densitat simple, a les 48, en una cinta de ½ polzada DASH II, doble densitat
trama
Disseny i arts gràfiques
Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
La trama és designada pel nombre de línies que té per polzada, de manera que una trama de 200 té dues-centes línies per polzada, és a dir, unes 80 línies per centímetre
galga
Indústria tèxtil
Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que hom expressa pel nombre d’agulles per unitat de longitud.
Els sistemes emprats antigament eren la galga anglesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades angleses i la galga francesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades franceses Actualment, però, hom empra la numeració saxona nombre d’agulles per cada polzada saxona, la numeració anglosaxona nombre d’agulles per cada polzada anglesa o la numeració mètrica nombre d’agulles per cada 100 mm
cícero
Disseny i arts gràfiques
Unitat emprada en tipografia equivalent a 4,52 mm; antigament fou anomenada línia
o lectura
.
És dividida en 12 punts Els impressors francesos Pierre Simon Fournier 1712-68 i François Ambroise Didot 1730-1804 aconseguiren la unificació del valor d’aquesta unitat a Europa, que fou anomenada cícero Didot perquè havien estat emprats cossos de lletra normalitzats en una de les primeres edicions de les obres de Ciceró Als països anglosaxons i als Països Baixos hom acostuma a utilitzar un altre sistema, basat en el cícero pica , equivalent a la sisena part d’una polzada 4,233 mm i compost també de 12 punts
encofrat
Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…