Resultats de la cerca
Es mostren 10108 resultats
vena porta
Anatomia animal
Vena que es forma al cap del pàncrees per la unió de les venes mesentèriques superior i inferior amb l’esplènica; acaba en el fetge per mitjà de dues branques que després se subdivideixen.
porta
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
porta
La porta Praetoria de la ciutat romana, integrada dins l’actual conjunt anomenat Pati Llimona de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc, des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc, o sortir-ne.
porta
Història
A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.
La denominació derivava del costum d’administrar justícia a la porta de la tenda o del palau La porta per excellència era la Sublim Porta
porta
Geografia
Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.
Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc
Porta
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol, de la qual comprèn el sector mitjà, des de prop de Portè (que se separà administrativament vers el 1860) fins poc més avall de Cortvassill.
Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó i que davalla del puig de Campcardós 2905 m alt, de la portella Blanca d’Andorra i del pic Negre d’Envalira 2825 m alt Més al N dels pics de Fontnegra 2878 m alt, al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa Tradicionalment, l’activitat econòmica principal era la ramaderia boví i oví, que condicionava els conreus, bàsicament prats i farratge Actualment, les activitats…
porta
Transports
Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir-hi càrrega o treure’n, etc.
porta
Peça de fusta o d’altra matèria sòlida destinada a tapar o a interceptar alguna cosa.
porta
Electrònica i informàtica
Elèctrode auxiliar de certs dispositius electrònics semiconductors, com ara tiristors, transistors d’efecte de camp, etc, destinat a controlar o disparar el dispositiu.