Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
el Portitxol
El Portitxol, a l’Escala
© Fototeca.cat
Cala
Cala del municipi de l’Escala (Alt Empordà), al S de Sant Martí d’Empúries, prop de les ruïnes d’Empúries.
el Portitxol
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Xàbia (Marina Alta), al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el camp Mantí, al N, i el camp Negre, al S; davant la platja hi ha l’illa del Portitxol i el petit escull de l’illa.
es Portitxol
Cala
Petita cala del municipi de Palma (Mallorca), a llevant del nucli urbà, que donà nom a una de les agrupacions de cases que formen l’actual nucli des Molinar.
es Portitxol de Rubió
Cala
Cala petita i abrigada de la costa septentrional d’Eivissa, dins el municipi de Sant Joan Lebritja (Eivissa), que serveix de refugi als pescadors de Rubió, sota les altures de la costa del cap de Rubió.
el Portitxol de la Valldigna
Coll (108 m) on s’uneix el massís de la Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna (Benifairó), a la Safor, amb la vall d’Aigüesvives (Alzira), a la Ribera Alta.
es Molinar
Barri
Barri de Palma (Mallorca), vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol (antic port de pescadors a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros.
Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri La primitiva…
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
Rubió
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
La seva costa té, com a accidents geogràfics més notables, el cap de Rubió alt promontori que des d’un puig de 312 m alt avança cap a la mar i es Portitxol de Rubió
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives