Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
postimpressionisme
Art
Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l’impressionisme, constituí la consolidació en l’art francès del darrer quart del segle XIX —amb àmplia transcendència internacional— de nous conceptes de modernitat pictòrica.
Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís
Arturo Tosi
Pintura
Pintor italià.
Format en la tradició establerta pels pintors de la Scapigliatura, s’inclinà posteriorment vers les tendències del postimpressionisme francès Fou un dels fundadors del moviment Novecento, però no s’hi integrà mai plenament, a causa de la influència massa forta del postimpressionisme, especialment de PCézanne i de PBonnard La seva temàtica gairebé exclusiva foren paisatges
Eduard Vial i Hugas
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts i a la de Sant Carles de València, féu la primera exposició a les Galeries Laietanes 1933 S'especialitzà en flors i paisatges d’un postimpressionisme convencional Exposà a Barcelona Sala Busquets, La Pinacoteca i altres ciutats, i a certàmens oficials
Jordi Freixas i Cortès
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, a Barcelona, on es presentà el 1940 Practicà un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta Exposà als Països Catalans, a Madrid i a les principals ciutats europees i americanes Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià
Aleksej von Jawlensky
Pintura
Pintor rus.
A París entrà en contacte amb el postimpressionisme i els fauves , i el 1909 fundà, amb Kandinsky i d’altres, la Neue Künstlervereinigung, dins l’òrbita de l’expressionisme alemany Rebé la influència del cubisme i es dedicà a pintar cares, on reflectí la realitat i el seu sentiment amb formes típicament expressionistes
National Gallery of London
La National Gallery of London
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Londres, originat en la col·lecció del jueu rus J.J.Angerstein, adquirida pel govern el 1823.
Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres
József Rippl-Rónai
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, artista gràfic i dissenyador hongarès.
Estudià a Munic A París fou deixeble de MMunkácsy, i hi establí amistat personal amb AMaillol i el grup dels Nabís Des del 1902 visqué a Hongria Els quadres de la seva etapa madura, pintats principalment al pastel, representen un estil personal d’alta qualitat, desenvolupat sobre la base de la secessió i el postimpressionisme decoratiu Jardí amb figures, Interior parisenc, El senyor Piacsek amb pipes , etc
József Nemes Lampérth
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa
Salvador Tuset i Tuset
Pintura
Pintor.
Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma