Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
principat d’Astúries
Història
Títol dels fills primogènits i hereus dels reis d’Espanya.
Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
marquesat de Llombai
Història
Títol concedit sobre la vila de Llombai, el 1530, a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia
arbre genealògic

Arbre genealògic circular convergent del darrer comte d’Urgell
© fototeca.cat
Art
Heràldica
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de…
ducat d’Aliaga i Castellot
Història
Títol concedit com a comtat el 1461 al primer duc d’Híxar i elevat a ducat a favor d’ell mateix l’any 1487.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al quart titular el 1599 i el títol ha estat portat des d’aleshores pels primogènits dels ducs d’Híxar
ducat de Montblanc
Història
Títol senyorial concedit el 1387 per Joan I al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I).
A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalanoaragonesa
línia
Genealogia
En l’arbre genealògic lineal, conjunt de persones, almenys de tres generacions, que davallen d’un fill de l’estirp (aquest inclòs) o d’un fill d’un primogènit (aquest fill també inclòs) del llinatge.
La línia troncal, principal o primogènita és l’originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits La línia secundària és la formada per un fill secundogènit de l’estirp o per un secundogènit de la línia troncal
ducat de Noto
Història
Títol de la casa reial de les Dues Sicílies.
Fou concedit pel rei Frederic II al seu fill el duc Guillem II d'Atenes mort el 1338, i, entre altres titulars, cal destacar l’infant Pere d'Aragó , fill de Ferran I Des del 1817 fou el títol dels primogènits dels ducs de Calàbria
comte de Tendilla
Història
Títol concedit a Castella el 1465 a Íñigo López de Mendoza y Figueroa, baró de Sangarrén, fill del marquès de Santillana.
El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner