Resultats de la cerca

Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…

Debutà en la boxa amateur a la dècada dels anys trenta del segle XX Passà al camp del professionalisme en proclamar-se campió de Catalunya en la categoria de pes mosca 1951

Representà el Club Gallego Prada de Barcelona Obtingué el títol de campió de Catalunya de pes minimosca 1993 També competí en les categories de pesos gall i ploma Formà part de la selecció catalana amateur El 1996 passà al professionalisme

Competí representant el club Atlantic Sports Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes pesant 1992 i formà part de la selecció catalana d’aquesta categoria El 1992 passà al camp del professionalisme, on disputà set combats fins el 1994

Competí pel Club Ciclista Cirsa i la Unió Ciclista Sant Llorenç, i guanyà el Trofeu Baix Penedès 1986 i una etapa de la Montpeller-Barcelona 1989 amb el Transcamer El 1990 feu el salt al professionalisme amb l’equip Kelme, on restà fins el 1993

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

Competí en la categoria de pes mosca i es proclamà campió d’Espanya 1927 i de Catalunya 1927, 1928 de boxa amateur Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També integrà la selecció catalana de boxa amateur Passà al camp del professionalisme, i el 1939 disputà el seu darrer combat

Guanyà el títol de campió d’Espanya amateur en la categoria de pes ploma 1989 i el professional en la categoria de pes lleuger 1992 Guanyà el torneig Boxam’92 1989, però renuncià a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per passar al camp del professionalisme Formà part de la selecció catalana amateur

Acull en les seves installacions, des del 1986, la Bruguera Tennis Academy Top Team, dirigida per Lluís Bruguera Té com a objectiu formar jugadors perquè arribin al professionalisme Per les seves files passaren tennistes com Sergi Bruguera, Diego Nargiso, Albert Portas o María Antonia Sánchez Té setze pistes de tennis, gimnàs i piscina També disposa d’una residència per a noranta alumnes i un centre d’ensenyament