Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Alçaments progressistes a diverses ciutats espanyoles
Alçaments progressistes a diverses ciutats espanyoles juliol-agost
Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes
Partit polític
Agrupació de candidatures locals independents constituïda a Lleida el 1987, per tal de desenvolupar les comarques lleidatanes i potenciar l’administració municipal.
El promotor és Josep M Barrios Casals En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Segarra En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5341 vots 2,7% i 49 regidors i 4 consellers comarcals 1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra
Candidatura electoral conjunta de moderats i progressistes barcelonins
Candidatura electoral conjunta de moderats i progressistes barcelonins en defensa dels interessos proteccionistes
Assalts a locals de catòlics progressistes a Barcelona
Grups d’extrema dreta assalten locals de catòlics progressistes a Barcelona Lluïsos de Gràcia i Caputxins de Pompeia
Eleccions a Corts amb polèmiques entre moderats, progressistes i demòcrates
Mogudes eleccions a Corts, amb múltiples actes públics i amb sorolloses polèmiques entre moderats, progressistes i demòcrates
Nous intents d’aixecaments progressistes al País València, Catalunya i Aragó
Nous intents d’aixecaments progressistes, d’àmplia base civil, al País València, Catalunya i Aragó
Unió Republicana
Partit polític
Coalició electoral que el 1893 aplegà els federals pimargallians (del Partit Republicà Democràtic Federal), els progressistes de Manuel Ruiz Zorrilla (del Partit Republicà Progressista) i els centralistes de Nicolás Salmerón (del Partit Republicà Centralista).
Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33…
progressisme
Les societats obreres tornen a la clandestinitat
Amb la caiguda dels progressistes, les societats obreres tornen a la clandestinitat