Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
protometge
Cadascun dels metges que formaven el tribunal del protomedicat de Castella.
protometge
Història
A la corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort, des del regnat d’Alfons el Magnànim, al qual el rei delegava la seva autoritat per a vigilar els mancaments en l’exercici de la medicina i per a conferir llicències per a exercir.
Josep Antoni Viader i Peiracs
Metge.
Es doctorà a Cervera 1780 El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809 Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d’epidèmies de la intendència de l’Alta Catalunya Fou membre de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona Després de l’evacuació de Girona pels francesos 1814, fou detingut i sumariat
Llorenç Campins i Ballester
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país
Pere Ros d’Ursino
Metge.
Descendent d’un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca Fou protometge des del 1361 Un descendent seu, Domènec Ros d’Ursino , ho fou també de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim i d’altres personatges de la casa reial, com la reina o el comte d’Urgell Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes
Antoni Ricard
Metge de la casa reial de la corona catalanoaragonesa des del 1395.
Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral
Francisco Vallés
Metge castellà.
Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554 Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino , el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques organització de la biblioteca d’El Escorial i escriví moltes obres comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum 1563, que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions…
Gaspar Casal i Julián
Metge.
Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document…
Francesc Oller i Ferrer
Medicina
Metge.
Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la Vacuna Arran de la…