Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus
zooflagel·lats
Zoologia
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies de nutrició bàsicament heteròtrofa, mancats de cloroplasts i de pigments assimiladors, que presenten un nucli o més, idèntics.
Incolors i solitaris o colonials, n'hi ha de lliures, nedadors en diversos tipus d’aigües, i de fixos, la majoria dels quals són comensals, paràsits o simbionts Certes espècies, a més del flagel o dels flagels, tenen pseudopodis En forma de cist quitinós, poden perdre el flagel La reproducció és asexual, per divisió simple o múltiple, o sexual per gàmetes singàmia És un grup heterogeni que comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals
tripanosòmids
Protistologia
Família de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, que inclou la leptomònada, la leishmània i espècies afins.
leishmània
Protistologia
Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, de la família dels tripanosòmids, caracteritzat per l’absència de flagels i per la forma arrodonida de la cèl·lula.
Les espècies L donovani i L tropica , procedents de l’Àsia tropical, produeixen en l’home el kala-azar i el botó d’Orient
leptomònada
Protistologia
Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, de la família dels tripanosòmids, de cèl·lula allargada, proveïda d’un flagel, que surt de l’extrem anterior de la cèl·lula.
Inclou nombroses espècies paràsites d’invertebrats i de plantes