Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
cargol de punxes
Cargol de punxes
Julien Renoult (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gasteròpode que té una conquilla molt dura, amb sis o set espirals d’on surten unes espines llargues, còniques i fortes; el sifó, llarg i recte, és de color blanquinós i groguenc, amb l’obertura de color taronja.
Casa de les Punxes
Casa de les Punxes, nom amb què és coneguda la casa Terrades, de Josep Puig i Cadafalch, a la Diagonal de Barcelona (1903-05)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura civil
Nom amb què és coneguda la casa Terrades (1903-05) de Barcelona, vasta casa de veïns obra de Josep Puig i Cadafalch.
Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germanicomedieval del Modernisme català
grampó
Grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals
eriçó
eriçó
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids, d’uns 30 cm de llargada i amb les parts superiors del cos i els flancs recobertes de punxes.
Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans
punxós | punxosa
Que punxa, que té punxes.
potera
Potera
Pesca
Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc., consistent en una peça cònica de plom, suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en la seva part inferior de quatre o més ganxos girats cap amunt.
Hom l’amolla fins a prop del fons de la mar i la fa anar i venir constantment fins que amb una de les punxes enfila la presa
muricat | muricada
skeleton
Skeleton
Esport
Esport de gel, creat el 1901, en el qual els corredors baixen una pista peraltada de menys d’una milla de longitud, ajaguts, de bocaterrosa, sobre un giny monoplaça d’uns 50 cm de llargada i uns 40 cm d’amplada (skeleton) que descansa sobre dos patins d’acer que llisquen sobre el gel.
Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz
mitra
Mitra del cardenal Casanyes
© Fototeca.cat
Indumentària
Cristianisme
Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics que n’hagin rebut facultat, com molts abats), per a la celebració litúrgica.
A Occident, on sembla derivar d’un capell no litúrgic papal phrygium , als segles IX-X, pren una forma bicuspidada, amb les punxes als costats o al davant i al darrera, i augmenta d’alçada al llarg del temps modernament hi ha una tendència a tornar a les mides reduïdes de la mitra romànica A l’Orient, la mitra pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim