Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
radioactiu | radioactiva
desplaçament radioactiu
Física
Variació del nombre de massa A i del nombre atòmic Z del nucli d’un element que s’esdevé a conseqüència d’una desintegració alfa o una desintegració beta (desintegració), aquesta última en les dues formes β+ i β-
.
L’efecte d’una desintegració sobre els nombres A i Z és donada per les lleis del desplaçament radioactiu o lleis de Fajans-Soddy lleis de Soddy, segons les quals una desintegració α disminueix A en quatre unitats i Z en dues, mentre que els processos βno alteren el valor de A i augmenten o disminueixen Z en una unitat, segons que es tracti de les formes β - o β + partícula alfa, partícula beta
indicador radioactiu
Biologia
Física
Isòtop radioactiu que, barrejat en petites proporcions amb l’element estable corresponent, permet de detectar la seva evolució (per exemple, en un procés industrial o en un organisme viu).
equilibri radioactiu
Física
Estat d’un cos radioactiu que es desintegra emetent àtoms radioactius, de manera que el nombre d’àtoms emesos coincideix amb el nombre d’àtoms que es tornen a desintegrar.
període radioactiu
Física
Temps T necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d’una substància radioactiva.
És expressat per T = 0,693/λ, en que λ és la constant radioactiva Cada núclid té un període que li és característic i que permet la seva identificació
residu radioactiu
Emmagatzematge de residus radioactius en compartiments estancs i blindats, a Alemanya
© Fototeca.cat
Física
Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i manifesta radioactivitat.
Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2…
Pierre i Marie Curie descobreixen el radi radioactiu en l’urani
El matrimoni Pierre i Marie Curie descobreix el radi radioactiu en l’urani
potencial d’escalfament global
Meteorologia
Quocient entre el forçament radioactiu d’un gas i el del CO2.
El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…