Resultats de la cerca

Fou un dels pioners del bàdminton a Catalunya a la meitat de la dècada de 1980 i fundador de l’Associació Granollers Esportiva Bàdminton 1983 Guanyà diversos Campionats de Catalunya de veterans i fou subcampió d’Espanya Des del 1989 és director tècnic de la federació catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director esportiu de bàdminton També ha estat directiu de la federació espanyola i del Council de la federació internacional

El 1998 fitxà pels Bombers de Barcelona, on jugà dues temporades, abans de marxar al Palma de Mallorca Internacional per Espanya, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, en el Campionat del Món 1998, on fou nomenat millor jugador i màxim anotador de la competició i en el d’Europa 2007, en què aconseguí el títol de campió

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana i una Lliga…

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…