Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs
rambla
Urbanisme
Camí o carrer destinat a passeig.
Originàriament eren antics llits de rius o de torrents, però modernament, sovint per influència de la rambla de Barcelona es designa amb aquest nom passeigs que, fins i tot, són parallels a la costa
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
la Rambla
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi…
rambla Carbonera
Riu
Riu de l’Alt Maestrat que s’estén des de la mola d’Ares (1.371 m alt.) fins al pla dels Ivarsos, on s’ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Viuda
.
A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta
Rambla Seca
Caseria
Caseria (81 h agl [1981]) del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a l’esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos.
Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca , que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars
rambla Castellarda
Riera
Curs d’aigua del Camp de Túria, de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1 162 m alt.).
Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil
La Rambla
Setmanari
Setmanari catalanista i esportiu, aparegut a Barcelona pel febrer del 1930 en substitució de la publicació totalment esportiva La Nau dels Esports (1929-30).
Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina