Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
rebesnet | rebesneta
El fill, la filla, del besnet o de la besneta.
marquesat de Campo Sagrado
Història
Títol concedit el 1661 a Gutierre Bernaldo de Quirós y de las Alas.
El seu rebesnet, i cinquè marquès, fou Francisco Bernaldo de Quirós Mariño , capità general de Catalunya
quadrinet | quadrineta
El fill, la filla del rebesnet o de la rebesneta.
marquesat de Los Vélez
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1507, a l’adelantado major de Múrcia Pedro Fajardo y Chacón, senyor i comte de Cartagena, sobre els seus llocs de Vélez Blanco i Vélez Rubio.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
Josep Rigol i Fornaguera
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa
Francesc de Mata i d’Alòs
Història
Militar
Militar.
Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida
Francesc de Borja
Cristianisme
Arquebisbe de La Plata.
Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites
Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí
Diplomàtica i altres branques
Epigrafista.
Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar
Juan Díez de Aux y Garcés de Marcilla
Historiografia
Historiador aragonès.
Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561
Ramon de Morenés i García-Alesson
Agronomia
Noble i enginyer agrònom.
Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina