Resultats de la cerca
Es mostren 855 resultats
Oum er-Rebia
Riu
Riu del Marroc (500 km).
Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica
Tribunal de les Coltellades
Història del dret
Nom que rebia a Lleida la cort del veguer.
Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms de la ciutat L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències Equivalia al juí de prohoms de Barcelona
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la…
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
ligi | lígia
Dret
En el dret feudal, dit de l’homenatge d’un vassall que jurava fidelitat absoluta al seu senyor, amb vincles més forts que els de l’homenatge ordinari (home ligi, feu ligi).
Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius
al-‘Uzzà
Mitologia
Divinitat femenina (‘l’Excelsa’) de l’Aràbia preislàmica.
Venerada especialment a Al-Hijaz, rebia el culte juntament amb altres dues deesses, al-Lāt i Manāt, a la Ka'ba
bastó
Història
Nom genèric que a l’edat mitjana hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.
També rebia el nom de bastó la sageta que els jutges de batalles singulars llançaven a la palestra quan consideraven que calia suspendre la lluita