Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
enosi
Política
Mot utilitzat per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia.
Formulat ja el 1878, el 1947 nombrosos sectors grecoxipriotes rebutjaren l’estatut d’autonomia atorgat per la Gran Bretanya i exigiren la unió de Xipre a Grècia Després de la independència de Xipre 1960, l’enosi fou defensada pel general Grivas, partidari d’aconseguir-la per la violència La invasió turca de Xipre 1973 i la posterior bipartició de l’illa foren, en gran part, una reacció per a impedir-la
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
batalla de Montjuïc
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la muntanya de Montjuïc, davant Barcelona, el 26 de gener de 1641, durant la guerra dels Segadors
.
Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada
Carles XI de Suècia
Història
Rei de Suècia (1660-97).
Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut
Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola
Política
Partit polític angolès, fundat l’any 1966 per Jonas Savimbi com a guerrilla amb l’objectiu d’obtenir la independència de Portugal.
Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El…
Alcibíades
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una…
Bernat de Vilamarí
© Lluís Prats
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança.
Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…
Aristarc de Samos
Astronomia
Astrònom grec.
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc, el Sol és…
Annam
Regió
Regió del Vietnam que s’estén al llarg de la costa de la mar de la Xina meridional, des del golf de Tonquín fins a la Cotxinxina.
Constituïda per una dorsal muntanyosa, la serralada Annamita, que al nord del país deixa lloc a una plana alluvial amb costes baixes sense ports naturals, i al sud s’apropa a la mar i forma costes retallades És una regió essencialment agrícola arròs, moresc, canya de sucre, i les seves poblacions més importants són Hue, Da Nang i Binh Dinh Primitivament civilitzat per pobles de cultura xinesa, Annam esdevingué des d’abans de l’era cristiana un regne vassall de la Xina fins el 1428, que els annamites rebutjaren definitivament els xinesos i establiren un regne independent sota la dinastia dels…
Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina