Resultats de la cerca

Fou dos cops campiona d’Espanya de dobles 1965, 1967 i subcampiona 1966, fent parella amb Isabel Moreu L’any 1967 guanyà el Campionat d’Espanya per equips amb el CT Barcino, juntament amb la mateixa Moreu

Fou membre de l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 1923 guanyà el campionat de Catalunya de triple salt, fou segon en els 100 m i tercer en els 200 m i el salt de llargada L’any 1921 establí un rècord català de triple salt que el situà primer en el rànquing espanyol

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona i el 1960 passà a formar part del primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1965 La seva posició al camp era la de tres quarts centre Jugà diversos partits amb la selecció espanyola júnior i un partit amb la selecció estatal absoluta Es retirà l’any 1969

Membre del Club Piragüisme Costa Daurada, participà en diverses edicions de la Copa d’Espanya de caiac de mar i en competicions com el Trofeu Bétulo o la Copa Pagaia-Vila de Llançà També practicà el caiacpolo, modalitat en què aconseguí la medalla d’or en els Jocs Nàutics Atlàntics 2008 i formà part de la selecció catalana

Actua principalment en el Circuit Català de Surf i a França, però també en altres competicions internacionals Competeix de manera individual o amb el club francès Madinina Surf Club

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Estudià arquitectura a Barcelona També feu estudis de pintura en aquesta ciutat Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i un any després marxà a Colòmbia Hi obrí, amb un soci, una oficina, on preparava i produïa programes de ràdio i televisió Es dedicà a diverses disciplines com l’antropologia, la història, la ciència i la tecnologia avançada Fou un dels fundadors de la facultat de filosofia de la Universidad Nacional i fou catedràtic a la facultat d’arquitectura Fou nomenat director de l’Instituto Colombiano de Antropología Posteriorment, fou professor a la Universidad Javeriana…

Casat amb l’actriu Emília Baró Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats Periodista, fou redactor en cap 1922 i director 1929 de La Publicitat Autor de narracions de teatre La veritat sense contemplacions, 1922 i d’assaig Santiago Rusiñol, 1925 Joaquim Mir, 1931 Àngel Guimerà, 1938 Traduí al català una gran quantitat d’obres teatrals Sòfocles, Shakespeare, Shaw, etc i la novella Guerra i pau, de Tolstoj 1928 El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre…

Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa del motu…