Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
replanell
Petit replà, en un terreny costerut, en una escala.
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
carrossa
Transports
Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
Sovint han estat decorades amb relleus i columnes daurats i amb pintures allegòriques, i per dins luxosament entapissades les portelles de la caixa, amb finestres de vidre, substituïren les primitives cortines o pantalles de cuir que protegien els costats Els cotxes havien aparegut a Europa al final del s XV, a la cort d’Hongria, amb la mateixa funció sumptuària reservada després específicament a les carrosses Itàlia, des de la primera meitat del s XVI, n'esdevingué el centre de fabricació, i el seu ús s’estengué lentament per les altres corts i entre l’alta noblesa de la resta d…
barranc de Malet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Xeraco que neix al vessant oriental del Replanell, dins el terme de Simat de la Valldigna (Safor), i desemboca al seu col·lector prop de Tavernes de la Valldigna.
Dénia
Vista aèria de Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…