Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
ridiculitzador | ridiculitzadora
Que ridiculitza.
gatada
Literatura
Nom donat de bon principi a les peces còmiques estrenades per la societat La Gata i degudes a Eduard Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Josep M. Arnau i, especialment, Frederic Soler.
Després aquesta denominació es feu extensiva a qualsevol peça de caràcter paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent Aquest gènere fou abundant durant tot el segle XIX
Diario Napoleónico
Periodisme
Diari publicat a la ciutat de València el 1808, de poca durada, imprès als tallers del «Diario de Valencia».
De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular
Michał Bałucki
Literatura
Teatre
Comediògraf i novel·lista polonès, conegut també pel pseudònim d’Elpidon.
Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93
Antoni Cabrer i Verger
Literatura catalana
Escriptor.
Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841
José Francisco de Isla Rojo
Literatura
Escriptor castellà.
Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
Niccolò Forteguerri
Literatura italiana
Escriptor italià.
Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana
Jonàs
Bíblia
Protagonista d’un dels llibres profètics menors (escrit abans del 200 aC) que porta el nom d’un profeta del temps de JeroboamII (793-753 aC).
L’obreta es proposa d’ensenyar que Déu no salva únicament el poble d’Israel, sinó també els altres pobles que escolten la crida a la conversió L’autor ridiculitza la resistència d’un sector israelita a reconèixer aquesta veritat representant amb formes llegendàries la resistència del profeta El signe de Jonàs que Jesús donava a la seva generació era predicar senzillament la conversió, però en la redacció de Mateu aquest signe és la resurrecció de Jesús, sortit de la terra al cap de tres dies, com Jonàs del peix Aquest tema fou molt representat en l’art paleocristià, en relació…
Gaspar Guerau de Montmajor
Literatura catalana
Poeta.
Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S…
,