Resultats de la cerca

Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau ivre Anà a París…

Admirador de Nietzsche i de Rimbaud, freqüentà els cercles futuristes italians i combinà, en poesia, les seves experiències culturals amb les recents innovacions estètiques Tret de Canti Orfici 1914, la seva obra fou publicada pòstumament Inediti 1941, Taccuino 1949 i Taccuineto faentino 1960

Conreà una poesia lírica entroncada amb la de Rimbaud La lumière naît le mercredi, 1945 Les vignes de septembre , 1955 i posteriorment la novella Le notaire des noirs, 1962 Les anges noirs du trône , 1967, etc i el drama La résurrection des corps

De formació autodidàctica, el 1932 collaborà a la revista Spektrum amb unes traduccions de Rimbaud La seva poesia sintetitza les experiències del simbolisme i el surrealisme Dedikation 1934, Färjesang ‘Cant del barquer’, 1941, Non serviam 1945, Om hösten ‘A la tardor’, 1951 i Opus incertum 1959

Estudià a Rotterdam amb W Pijper i posteriorment fou professor a la Universitat d’Utrecht, on també es dedicà a la música electrònica Entre les seves obres, cal esmentar Le tombeau de Ravel 1952, per a sis instruments, Univers de Rimbaud 1970, per a tenor i orquestra i Summer Rites at Noon 1973, per a orquestra

Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

El 1934 emigrà a l’Amèrica del Sud Estilísticament, la seva obra és de tipus expressionista, tot i que la temàtica fou sovint de caràcter social i revolucionari Conreà sobretot la poesia Der Wald , ‘El bosc’, 1911 Balladen , 1917 Das Terzett der Sterne , ‘El tercet dels estels’, 1920, la novella Peregrins Heimkehr , ‘El retorn del pelegrí’, 1925, entre d’altres, la narració Das Grab der Welt , ‘La tomba del món’, 1919 Das Schloss der Brüder Zanowsky , ‘El castell dels germans Zanowsky’, 1933, etc i el teatre Erde , ‘Terra’, 1925 Traduí obres de Villon, Verhaeren i Rimbaud,…